Primer de tot, desitjo que estimeu, i que, en estimar, també sigueu estimats.
I si no és així, sigueu breus en oblidar, i després d'oblidar no tingueu rancúnies. I si en teniu, que sapigueu no desesperar.
Desitjo també que tingueu amics i que, encara que siguin dolents i inconseqüents, siguin també valents i fidels, i que almenys en tingueu un en qui poder confiar sense dubtes.
I com que la vida és així, desitjo també que tingueu enemics. Ni molts ni pocs, en la justa mesura, de manera que, de tant en tant, us qüestioneu les vostres pròpies conviccions. I que entre els enemics n'hi hagi almenys un que sigui just, per tal que no us sentiu massa segurs.
Us desitjo, a més, que sigueu útils però no imprescindibles. I que en els mals moments, quan no quedi res, aquesta utilitat sigui suficient per mantenir-vos en peu.
Igualment us desitjo que sigueu tolerants, no amb els que s'equivoquen poc, perquè això és fàcil, sinó amb els que s'equivoquen molt i irremissiblement, i que, en fer un bon ús d'aquesta tolerància, serviu d'exemple als altres.
Us desitjo que, si sou joves, no madureu massa ràpid; si sou madurs no insistiu en rejovenir; si sou vells no us lliureu a la desesperança. Perquè cada edat té el seu plaer i el seu dolor, i és necessari deixar que flueixin entre nosaltres.
Us desitjo, de pas, que sigueu tristos. No tot el any, sinó només un dia. I que en aquest dia descobriu que el riure diari és bo, que el riure habitual és avorrit i que el riure constant és malaltís.
Us desitjo que descobriu, amb la màxima urgència, per damunt de tot i malgrat tot, que existeixen i ens envolten éssers oprimits, tractats amb injustícia, i persones infelices.
Us desitjo que acaroneu un gos i escolteu un ocell emetre triomfalment el seu cant matinal, perquè així us sentireu bé a canvi de res.
Desitjo també que planteu una llavor, per petita que sigui, i l'acompanyeu en el seu creixement, per tal que descobriu de quantes vides està fet un arbre.
Us desitjo, a més, que tingueu diners, perquè cal ser pràctic. I que almenys un cop a
l'any us poseu aquests diners al davant i digueu: "Això és meu", només perquè quedi clar qui és l'amo de qui.
Us desitjo que no mori cap dels vostres afectes, però que si en mor algun, pugueu plorar sense lamentacions i patir sense sentir-vos culpables.
Si totes aquestes coses arriben a passar, no tinc res més per desitjar-vos.
