El vostres fills no són els vostres fills.
Són els fills i les filles del deler de la vida per ella mateixa.
Vénen a través de vosaltres, però no de vosaltres.
Els podeu donar el vostre amor, però no els vostres pensaments.
Car ells tenen els seus propis pensaments.
Vosaltres podeu formar els seus cossos, però no les seves ànimes.
Car les seves animes viuen en la casa del demà i vosaltres no les podeu visitar ni tan sols en els vostres somnis.
Podeu lluitar per ser com ells, però mai no proveu de fer-los a ells semblants a vosaltres.
Car la vida no torna mai endarrera ni pot deturar-se en l' ahir.
Vosaltres sou els arcs amb els quals els infants són llençats com sagetes vivents.
Deixeu-vos encorbar joiosament per la mà de l'Arquer.
Khalil Gibran, El Profeta.
Són els fills i les filles del deler de la vida per ella mateixa.
Vénen a través de vosaltres, però no de vosaltres.
Els podeu donar el vostre amor, però no els vostres pensaments.
Car ells tenen els seus propis pensaments.
Vosaltres podeu formar els seus cossos, però no les seves ànimes.
Car les seves animes viuen en la casa del demà i vosaltres no les podeu visitar ni tan sols en els vostres somnis.
Podeu lluitar per ser com ells, però mai no proveu de fer-los a ells semblants a vosaltres.
Car la vida no torna mai endarrera ni pot deturar-se en l' ahir.
Vosaltres sou els arcs amb els quals els infants són llençats com sagetes vivents.
Deixeu-vos encorbar joiosament per la mà de l'Arquer.
Khalil Gibran, El Profeta.
1 comentari:
Aquest escrit l'he entés en perdre el David...abans no l'hagués entés...ara si.
Tinc el llibre a la tauleta de nit, cada nit el fullejo, m'ajuda molt.
Gràcies Montse per posar-lo, sé que deu ser difícil si no s'ha perdut un fill, entendre'l...però si ho sabem abans, podem gaudir de cada instant regalat, sense perdre'ns en futurs o passats, que no existeixen, o que ja no hi son...
Gràcies...
Una abraçada molt tendre...
Anna
Publica un comentari a l'entrada