Ara feia molt dies que no escrivia. La veritat és que hem estat tots molt atrafegats, a veure si recuperem una mica el ritme tranquil.
Aquest cap de setmana hem tingut a casa la Formigueta, la mascota de la classe de la Sara. Com que hem de fer un resum del cap de setmana per a l'escola, hem aprofitat per fer fotos, i n'han sortit unes quantes de ben maques, sobretot perquè els nens es veuen molt feliços.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola Montse,
M'he decidit a passar per aquí, pel teu espai, per agrair-te el comentari que vas desar al blog del David.
Volia dir-te que em fas molt feliç visitant de tant en tant el blog del David, perquè així el tens una estoneta al teu cor i al teu pensament i així és com el mantenim viu entre tots. I t'agraeixo tant que deixis els teus comentaris.
Ets molt valenta. Em consta que molta gent entra al blog i necessita saber com estem, que sentim, com sortim endavant. Crec que la marxa física del David no ha estat perquè sí, per mala sort. Crec que és un ser molt especial, algú que ha vingut només 12 anys a la terra per deixar-nos un missatge. I aquest missatge implica una elevació de la consciència col.lectiva del nostre entorn. I em consta que s'està produint. Juntament amb l'Àlex i l'Asier i d'altres, ens miren i volen que siguem millors persones.
Et deia això, perquè molts s'ho miren, molts reflexionen, molts ploren, molts recorden, però POCS US ATREVIU A DEIXAR LA VOSTRA PETJADA. Per això crec que est sensible i valenta, i especial. Si tothom sabés l'escalfor emocional que ens fan les seves paraules... Hi ha gent que ens ha dit que no gosen perquè troben aquest espai molt íntim; i no és així, és per tothom, és per sentir, per reflexionar, per compartir i per recordar.
En fi, Montse, he estat mirant el teu blog i m'ha agradat l'aire que s'hi respira. I m'he decidit per aquest comentari pel seu títol: Nens feliços.
M'he permès de posar un link del teu blog al del David. He vist que tu l'hi tens posat i m'agrada estrènyer vincles amb gent especial que sap aturar-se un moment i oferir una mica d'escalf als que pateixen.
Una abraçada i gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada