Juga a perdre la por i escriu a qualsevol
paret de casa teva tots els noms que han omplert
de llum la teva vida, per dir-los un a un
i no sentir-te mai ni abandonat ni sol.
Miquel Martí i Pol
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Et dixi: nunc coepi
Aquí poso un altre racó de la meva vida petita.
Música de fons
Cançons i moments
Moltes cançons i molts de records...
Fa molt de temps, jo també era jove. I com que això de la joventut té moltes etapes, i segurament cadascuna d'elles està vinculada a una persona o grup de persones,
un parell de cançonetes de dos moments diferents.
Al nostre casament, en lloc d'un vals, vam ballar aquesta preciosa ranxera.
Quan sentis aquesta cançó, podràs imaginar-te què diria.
Una de quan gairebé no ens coneixem.
Quan la sento, sempre penso en el moment en què em vam posar per primer cop el Daniel i la Sara als braços, just acabats de nèixer.
Sense comentaris
Fa molt de temps, jo també era jove. I com que això de la joventut té moltes etapes, i segurament cadascuna d'elles està vinculada a una persona o grup de persones,
un parell de cançonetes de dos moments diferents.
Al nostre casament, en lloc d'un vals, vam ballar aquesta preciosa ranxera.
Quan sentis aquesta cançó, podràs imaginar-te què diria.
Una de quan gairebé no ens coneixem.
Quan la sento, sempre penso en el moment en què em vam posar per primer cop el Daniel i la Sara als braços, just acabats de nèixer.
Sense comentaris
Mireu-vos-els
M'encanta aquesta cançoneta, l'escolto al matí i m'anima el dia.
Fantàstic: Anne Sophie van Otter cantant "Like an angel" d'Abba. Escolteu.
"Que tinguem sort", en versió de Dani Flaco.
Fantàstic: Anne Sophie van Otter cantant "Like an angel" d'Abba. Escolteu.
"Que tinguem sort", en versió de Dani Flaco.
Us recomano que visiteu...
Pren-te el teu temps i mira-t'ho tot
-
▼
08
(23)
- ► de desembre (1)
- ▼ de setembre (6)
-
►
07
(15)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (8)
- ► de setembre (3)
2 comentaris:
Montse, és molt, molt més del que et penses, rebre el vostre afecte i recolzament a través de la xarxa.
L'altre dia va fer mal comprovar que els nens creixent i el David, no. Avui era una altra cosa.
Llegeixo el poema que has penjat, i sento que malgrat totes les fotos, malgrat tots els records, malgrat tenir sempre al David al pensament, avui m'he sentit molt sol. I he plorat amargament.
Però gràcies per enviar-nos el teu escalf a través de la xarxa. El rebem ben càlid. De veritat.
Un petó
Serrat!
donc sí, aquest és el teu nom (i el meu per cert) i el tinc escrit fent memòria tot sovint.
Que grans estan els nens.
Una forta abraçada a tots.
MontseTres
Publica un comentari a l'entrada